Electrodance as a "being-together": New forms of mediatization in the communication of youth styles

Aquesta tesi s'emmarca en un interès per explorar com els estils i les cultures juvenils són produïts culturalment en un marc de comunicació digital en xarxa com l'actual. Amb aquest objectiu, pren com a objecte d'estudi l'electro dance, un estil de ball jove nascut als suburbis parisencs cap al 2006 i disseminat en anys posteriors globalment, l'aparició i desenvolupament del qual arriba amb la darrera onada de mitjans i plataformes digitals. La tesi proposa, des dels plans teòric i empíric, una anàlisi de les pràctiques quotidianes dels electrodancers que configuren una manera d'«estar tots plegats», i dedica atenció especial a les que fan un ús intensiu dels mitjans digitals recents. Conceptes com mediatization, interface, comunicació broadcast enfront de network integren un marc d'interpretació des del qual s'observa com nocions habituals com les de públic i privat, producció i consum, local i global o interacció cara a cara i tecnològicament mitjançada assoleixen una nova articulació en els nostres dies i esdevenen expressió d'un entorn de comunicació global massiva en constant transformació.Esta tesis se enmarca un interés por explorar cómo los estilos y las culturas juveniles son producidos culturalmente en un marco de comunicación digital en red como el actual. Para ello, toma como objeto de estudio el electro dance, un estilo de baile juvenil nacido en los suburbios parisinos hacia el 2006 y diseminado en años posteriores globamente, cuya aparición y desarrollo se da de la mano de la última ola de medios y plataformas digitales. La tesis propone, desde los planos teórico y empírico, un análisis de las prácticas cotidianas de los electrodancers que dan sentido a una forma de «estar juntos» y dedica especial atención a las que se apoyan intensivamente en el uso de medios digitales recientes. Conceptos como mediatization, interface, comunicación broadcast frente a network conforman un marco de interpretación desde el cual se observa cómo nociones habituales como las de público y privado, producción y consumo, local y global o interacción cara a cara y tecnológicamente mediada adquieren una articulación distintiva en nuestros días y son expresión de un entorno de comunicación masiva global en constante transformación.This thesis focuses on the study of what is known as ElectroDance youth style - i.e. a dance and sound style which began to blossom within Parisian clubs and affluent suburbs in 2006, spreading quickly across the globe in subsequent years. The aim is to explore the way youth cultures and styles are culturally produced under the conditions of the current global network communication environment. The thesis theoretically and empirically analyses electrodancers' everyday practices, paying special attention to those based on an intensive use of new media, that create a sense togetherness among the youth. Concepts such as mediatization, interface and broadcast versus network communication build an interpretative framework which allows a way to look at which of the traditional notions (public and private, production and consumption, global and local, or technologically-mediated and face-to-face interaction) manifest themselves differently nowadays, acquiring thus a new expression at a time when global mass-communication is in constant transformation

Electrodance as a "being-together": New forms of mediatization in the communication of youth styles

Aquesta tesi s'emmarca en un interès per explorar com els estils i les cultures juvenils són produïts culturalment en un marc de comunicació digital en xarxa com l'actual. Amb aquest objectiu, pren com a objecte d'estudi l'electro dance, un estil de ball jove nascut als suburbis parisencs cap al 2006 i disseminat en anys posteriors globalment, l'aparició i desenvolupament del qual arriba amb la darrera onada de mitjans i plataformes digitals. La tesi proposa, des dels plans teòric i empíric, una anàlisi de les pràctiques quotidianes dels electrodancers que configuren una manera d'«estar tots plegats», i dedica atenció especial a les que fan un ús intensiu dels mitjans digitals recents. Conceptes com mediatization, interface, comunicació broadcast enfront de network integren un marc d'interpretació des del qual s'observa com nocions habituals com les de públic i privat, producció i consum, local i global o interacció cara a cara i tecnològicament mitjançada assoleixen una nova articulació en els nostres dies i esdevenen expressió d'un entorn de comunicació global massiva en constant transformació.Esta tesis se enmarca un interés por explorar cómo los estilos y las culturas juveniles son producidos culturalmente en un marco de comunicación digital en red como el actual. Para ello, toma como objeto de estudio el electro dance, un estilo de baile juvenil nacido en los suburbios parisinos hacia el 2006 y diseminado en años posteriores globamente, cuya aparición y desarrollo se da de la mano de la última ola de medios y plataformas digitales. La tesis propone, desde los planos teórico y empírico, un análisis de las prácticas cotidianas de los electrodancers que dan sentido a una forma de «estar juntos» y dedica especial atención a las que se apoyan intensivamente en el uso de medios digitales recientes. Conceptos como mediatization, interface, comunicación broadcast frente a network conforman un marco de interpretación desde el cual se observa cómo nociones habituales como las de público y privado, producción y consumo, local y global o interacción cara a cara y tecnológicamente mediada adquieren una articulación distintiva en nuestros días y son expresión de un entorno de comunicación masiva global en constante transformación.This thesis focuses on the study of what is known as ElectroDance youth style - i.e. a dance and sound style which began to blossom within Parisian clubs and affluent suburbs in 2006, spreading quickly across the globe in subsequent years. The aim is to explore the way youth cultures and styles are culturally produced under the conditions of the current global network communication environment. The thesis theoretically and empirically analyses electrodancers' everyday practices, paying special attention to those based on an intensive use of new media, that create a sense togetherness among the youth. Concepts such as mediatization, interface and broadcast versus network communication build an interpretative framework which allows a way to look at which of the traditional notions (public and private, production and consumption, global and local, or technologically-mediated and face-to-face interaction) manifest themselves differently nowadays, acquiring thus a new expression at a time when global mass-communication is in constant transformation

La dimensió política de la construcció social del Programari Lliure

Aquest estudi es presenta com una aproximació al fenomen del Programari Lliure des de la seva vessant política. Lluny de tractar-se d'una alternativa tecnològica la naturalesa de la qual seria explicable en termes exclusivament tècnics - la qual cosa no faria sinó atribuir-li una presumpta neutralitat tecnològica -, ací assumim que tota tecnologia s'inscriu en un procés de construcció social en el que incideixen factors de tipus social, econòmic, polític i/o moral que rebasen allò merament tècnic. Creguem que en el cas del Programari Lliure es donen cita tots aquests factors, sent el plànol polític el que adquireix un especial protagonisme en dit procés de construcció i que mereix de tractament aïllat. D'aquesta manera, la semàntica de allò polític serà examinada en les seves diferents accepcions a través de dos plànols complementaris. Per una banda, rastrejant els fonaments culturals que subjauen al Programari Lliure i les seves possibles concomitàncies de contingut polític. D'altra, descrivint la praxis actual d'actors heterogenis (corporacions, governs, associacions d'usuaris,...) desenvolupada en un marc global d'interacció col·lectiva, que es revisteix igualment, producte de la confrontació estratègica d'interpretacions i discursos particulars sobre el mateix, d'un caràcter indubtablement polític.Este estudio se presenta como una aproximación al fenómeno del Software Libre desde su vertiente política. Lejos de tratarse de una alternativa tecnológica cuya naturaleza sería explicable en términos exclusivamente técnicos - lo cual no haría sino atribuirle una presunta neutralidad tecnológica -, aquí asumimos que toda tecnología se inscribe en un proceso de construcción social en el que inciden factores de tipo sociales, económicos, político y/o moral que rebasan aquello meramente técnico. Creamos que en el caso del Software Libre se dan cita todos estos factores, siendo el plano político lo que adquiere un especial protagonismo en dicho proceso de construcción y que merece de tratamiento aislado. De esta manera, la semántica de aquello político será examinada en sus diferentes acepciones a través de dos planos complementarios. Por una parte, rastreando los fundamentos culturales que se subtumban al Software Libre y sus posibles concomitancias de contenido político. De otra, describiendo la praxis actual de actores heterogéneos (corporaciones, gobiernos, asociaciones de usuarios ...) desarrollada en un marco global de interacción colectiva, que se revisteix, igualmente producto de la confrontación estratégica de interpretaciones y discursos particulares sobre lo mismo, de un carácter indudablemente político.This study is presented as an approach to the phenomenon of Free Software from its political side. Far from being an alternative technology whose nature would be explainable in exclusively technical terms - which would not but attribute to it a presumed technological neutrality -, here we assume that all technology is in line with a process of social construction in which social, economic, political and/or moral factors have a bearing on and go beyond that which is merely technical. In this way, the semantics of the political will be examined in its different acceptations through two complementary levels. On the one hand, tracing the cultural foundations that underlie Free Software and the possible concomitances of political content. On the other, describing the current praxis of heterogeneous actors (corporations, governments, user associations') developed in a global framework of collective interaction, which is marked equally, as a result of the strategic confrontation of interpretations and individual discourses on the same, of an unquestionably political nature

Electrodance as a "being-together": New forms of mediatization in the communication of youth styles

Aquesta tesi s'emmarca en un interès per explorar com els estils i les cultures juvenils són produïts culturalment en un marc de comunicació digital en xarxa com l'actual. Amb aquest objectiu, pren com a objecte d'estudi l'electro dance, un estil de ball jove nascut als suburbis parisencs cap al 2006 i disseminat en anys posteriors globalment, l'aparició i desenvolupament del qual arriba amb la darrera onada de mitjans i plataformes digitals. La tesi proposa, des dels plans teòric i empíric, una anàlisi de les pràctiques quotidianes dels electrodancers que configuren una manera d'«estar tots plegats», i dedica atenció especial a les que fan un ús intensiu dels mitjans digitals recents. Conceptes com mediatization, interface, comunicació broadcast enfront de network integren un marc d'interpretació des del qual s'observa com nocions habituals com les de públic i privat, producció i consum, local i global o interacció cara a cara i tecnològicament mitjançada assoleixen una nova articulació en els nostres dies i esdevenen expressió d'un entorn de comunicació global massiva en constant transformació.Esta tesis se enmarca un interés por explorar cómo los estilos y las culturas juveniles son producidos culturalmente en un marco de comunicación digital en red como el actual. Para ello, toma como objeto de estudio el electro dance, un estilo de baile juvenil nacido en los suburbios parisinos hacia el 2006 y diseminado en años posteriores globamente, cuya aparición y desarrollo se da de la mano de la última ola de medios y plataformas digitales. La tesis propone, desde los planos teórico y empírico, un análisis de las prácticas cotidianas de los electrodancers que dan sentido a una forma de «estar juntos» y dedica especial atención a las que se apoyan intensivamente en el uso de medios digitales recientes. Conceptos como mediatization, interface, comunicación broadcast frente a network conforman un marco de interpretación desde el cual se observa cómo nociones habituales como las de público y privado, producción y consumo, local y global o interacción cara a cara y tecnológicamente mediada adquieren una articulación distintiva en nuestros días y son expresión de un entorno de comunicación masiva global en constante transformación.This thesis focuses on the study of what is known as ElectroDance youth style - i.e. a dance and sound style which began to blossom within Parisian clubs and affluent suburbs in 2006, spreading quickly across the globe in subsequent years. The aim is to explore the way youth cultures and styles are culturally produced under the conditions of the current global network communication environment. The thesis theoretically and empirically analyses electrodancers' everyday practices, paying special attention to those based on an intensive use of new media, that create a sense togetherness among the youth. Concepts such as mediatization, interface and broadcast versus network communication build an interpretative framework which allows a way to look at which of the traditional notions (public and private, production and consumption, global and local, or technologically-mediated and face-to-face interaction) manifest themselves differently nowadays, acquiring thus a new expression at a time when global mass-communication is in constant transformation

La dimensió política de la construcció social del Programari Lliure

Aquest estudi es presenta com una aproximació al fenomen del Programari Lliure des de la seva vessant política. Lluny de tractar-se d'una alternativa tecnològica la naturalesa de la qual seria explicable en termes exclusivament tècnics - la qual cosa no faria sinó atribuir-li una presumpta neutralitat tecnològica -, ací assumim que tota tecnologia s'inscriu en un procés de construcció social en el que incideixen factors de tipus social, econòmic, polític i/o moral que rebasen allò merament tècnic. Creguem que en el cas del Programari Lliure es donen cita tots aquests factors, sent el plànol polític el que adquireix un especial protagonisme en dit procés de construcció i que mereix de tractament aïllat. D'aquesta manera, la semàntica de allò polític serà examinada en les seves diferents accepcions a través de dos plànols complementaris. Per una banda, rastrejant els fonaments culturals que subjauen al Programari Lliure i les seves possibles concomitàncies de contingut polític. D'altra, descrivint la praxis actual d'actors heterogenis (corporacions, governs, associacions d'usuaris,...) desenvolupada en un marc global d'interacció col·lectiva, que es revisteix igualment, producte de la confrontació estratègica d'interpretacions i discursos particulars sobre el mateix, d'un caràcter indubtablement polític.Este estudio se presenta como una aproximación al fenómeno del Software Libre desde su vertiente política. Lejos de tratarse de una alternativa tecnológica cuya naturaleza sería explicable en términos exclusivamente técnicos - lo cual no haría sino atribuirle una presunta neutralidad tecnológica -, aquí asumimos que toda tecnología se inscribe en un proceso de construcción social en el que inciden factores de tipo sociales, económicos, político y/o moral que rebasan aquello meramente técnico. Creamos que en el caso del Software Libre se dan cita todos estos factores, siendo el plano político lo que adquiere un especial protagonismo en dicho proceso de construcción y que merece de tratamiento aislado. De esta manera, la semántica de aquello político será examinada en sus diferentes acepciones a través de dos planos complementarios. Por una parte, rastreando los fundamentos culturales que se subtumban al Software Libre y sus posibles concomitancias de contenido político. De otra, describiendo la praxis actual de actores heterogéneos (corporaciones, gobiernos, asociaciones de usuarios ...) desarrollada en un marco global de interacción colectiva, que se revisteix, igualmente producto de la confrontación estratégica de interpretaciones y discursos particulares sobre lo mismo, de un carácter indudablemente político.This study is presented as an approach to the phenomenon of Free Software from its political side. Far from being an alternative technology whose nature would be explainable in exclusively technical terms - which would not but attribute to it a presumed technological neutrality -, here we assume that all technology is in line with a process of social construction in which social, economic, political and/or moral factors have a bearing on and go beyond that which is merely technical. In this way, the semantics of the political will be examined in its different acceptations through two complementary levels. On the one hand, tracing the cultural foundations that underlie Free Software and the possible concomitances of political content. On the other, describing the current praxis of heterogeneous actors (corporations, governments, user associations') developed in a global framework of collective interaction, which is marked equally, as a result of the strategic confrontation of interpretations and individual discourses on the same, of an unquestionably political nature